Projectes 2n

PROJECTE INTERETAPA 2n-2n

Es tracta d’un projecte organitzat per l’alumnat de secundària, mitjançant el qual treballem continguts curriculars del curs, tenint en compte que hauran de fer un producte i una exposició oral a 2n de primària. El suport final es diferent d’acord amb els objectius plantejats, els continguts treballats i el treball de l’alumnat mateix.

Els punts forts d’aquest projecte en són molts. Nosaltres destacaríem que treballem mitjançant treball cooperatiu, que desenvolupem l’aprenentatge entre iguals, que permenten desenvolupar de forma rellevant les competències intrapersonals i interpersonals de tots els alumnes, i que fomenten la creativitat, l’empreneduria i la responsabilitats de tots i cadascun dels membres dels grups i del grup-classe (en què les mestres són incloses).

  

En aquest projecte els alumnes de 2n ESO expliquen als alumnes de 2n de primària com es fa un text narratiu i en creen un amb ells.

1.1.     Planificació

Aquesta fase és fonamental. Les mestres consensuem què volem que aprenguen els alumnes i decidim com ho farem i com ho estructurarem.

Un altre moment important és quan seiem juntes i comentem com són els nostres grups i decidim quins seran els grups interetapa. Els grups de creació narrativa, és a dir, els grups en què dos o tres alumnes de 2n de primària i dos o tres de secundària seuran junts per crear els contes, no els decidim prèviament, sinó després de veure com funcionen les grups grans entre ells.

1.2.      Fases del projecte

Comencem pels grans. A començament de curs, quan expliquem què farem al llarg dels nous mesos i presentem a grans trets els projectes, hi ha un primer moment en què ja se’n fan expectatives, que comentem i que ens permeten veure la resposta del grup. A més, com que aquest projecte el fem des del curs 2008-2009, els alumnes que arriben a 2n d’eso han sigut receptors del projecte i saben que ara en seran els mestres.

Quan arriba el moment –finals del primer trimestre- presentem el projecte: objectius, fases i fem els grups.                        

a.   Fase 1. Treball cooperatiu 2n eso

Un cop tenim dividida la classe en dos grans grups, cada subgrup –que anomenem A i B- es reparteix les tasques: qui explicarà com fer un text narratiu i qui investigarà sobre el tema del qual tractaran els contes.

A continuació ve la fase recerca d’informació: lectura, selecció, redacció. Aquest procés el revisem i millorem, evidentment, i també com treballen els grups. Tot seguit, elaboren els productes amb què presentaran la informació –powerpoints i text que s’han de preparar. Sempre fem dues sessions de preparació de la fase interetapa en què presentaran la informació, perquè puguem fer-ne la posada en comú i introduir-hi millores. Totes aquestes fases són avaluables.

b.   Fase 2. Interetapa 2n-2n

Al llarg de 2 o 3 sessions, els grups exposen la informació mitjançant els seus suports audiovisuals. Un cop tenim clar que la informació està entesa ve el moment més creatiu i interessant: 5 o 6 sessions cooperatives interetapa en què els alumnes grans-menuts planifiquen, creen, passen en net un conte, i en fan les il·lustracions.  El curs passat vam fer un pas més enllà, molt interessant, ja que gravàrem les lectures en veu alta.

1.3.     Materials

L’alumnat té en el seu dossier de curs, la unitat didàctica corresponent al projecte ben explicada: objectius, continguts, procés d’elaboració, calendari, avaluació, bibliografia.

Quan presentem el projecte, també posem a l’abast de cada subgrup una webquest en què sintetizem el projecte de manera audiovisual i els posem un exemple de com analitzar un conte infantil.

1.4.     Avaluació

El procés avaluador està definit i clar des del principi. Fem servir diferents instruments que permeten d’avaluar amb consens i coneixement de l’alumnat totes les fases: conversa durant els assajos, en què acordem millores; diari d’aula del procés d’elaboració dels materials per fer les exposicions; rúbrica del procés i del producte; relat guiat per concloure i tancar el projecte, en què avaluem aprenentatges interpersonals, intrapersonals, actitudinals... 

Ací teniu algunes fotos del procés:

Ara, si voleu, podeu llegir els contes!

Totselscontes 2n2n 1617 from EscolaGavina

AMICS LECTORS: L’ACTIVITAT ACABA; LA LECTURA I L’AMISTAT, NO

Divendres 5 de maig vam fer la sessió de tancament dels “Amics lectors”. Fa unes grapadet de setmanes us informàvem que encetàvem aquest camí d’aprenentatge i d’amistat que té com a objectiu inicial potenciar l’hàbit lector en els menuts. També us dèiem que aquestes trobades de mitja horeta van molt més enllà.

Des de bon començament les mestres n’hem estat ben pagades, perquè la implicació, la responsabilitat, la puntualitat, les ganes d’ajudar i d’ensenyar per part dels majors, i d’establir un vincle afectiu han estat excel·lents.

De primeres, pensàvem reunir-nos a la biblioteca per fer-ne el comiat: missió impossible. Enguany ja sabeu que també primer de primària hi ha participat, amb la qual cosa n’érem un bon grapat. Vam anar al pavelló i, com que hi havia les cadires col·locades amb motiu de l’assaig del dia anterior, vam aprofitar l’avinentesa. Escolteu, les mestres novament impressionades: hauríeu d’haver vist com lluïen tants alumnes allà asseguts (a les cadires o al terra, majors i menuts junts).

Nosaltres vam fer-ne la valoració i només tenim que coses positives a dir, com heu pogut llegir més amunt. Els alumnes, grans i menuts, també isqueren davant de la resta a parlar, i això fou una novetat que sovint ens planteja qualsevol activitat: com que el lloc no estava previst, aquestes petites “exposicions orals” davant de tanta gent, tampoc! I anà d’allò més bé, perquè era evident que tots n’estaven satisfets: tots n’han aprés i gaudit, i s’han sorprès positivament perquè els menuts també han ensenyat els majors, i aquests han posat en marxa recursos nous i a la millor no gaire habituals en el seu dia a dia.

Espais com aquest que possibiliten generar vincles i contextos d’aprenentatge diferents dels de l’aula, on conviuen xiquets d’edats tan diverses i que evidencien que els adolescents també saben passar del jo al nosaltres són un luxe i un objectiu pedagògic fonamental.

ELS AMICS LECTORS: EL GUST PER LA LECTURA I L'AMISTAT

“Mestra, quan comencem els “amics lectors?” Aquesta és una de les preguntes que els xiquets i les xiquetes de 2n de primària fan a començament de curs. Llavors, la mestra Marisa els explica que aquesta activitat l’encetaran després de Nadal. Al gener, el dia que reprenem les classes, pregunten novament: “mestra, avui ja comencem els amics lectors, veritat?” Marisa els ha de dir que una miqueta més endavant.

Finalment, hem començat i la novetat d’enguany és que també els alumnes de 1r de primària tenen un amic lector. Açò ha estat possible per la gran participació dels alumnes de 1r i 2n d’ESO. I les mestres, Creu, Marisa i Empar n’estem contentes de debò, perquè aquesta activitat interetapa, voluntària, que ocupa mitja hora del pati llarg del migdia, ajuda els menuts que milloren la seua competència lectora i que els majors que fan de mestres desenvolupen la competència comunicativa, interpersonal i, sovint, descobrisquen vocacions.

Al remat, i això a les mestres ens satisfa, aquests amics de llibres i de pati, de paraules i d’imatges, ho són també al marge de les lectures; perquè al llarg d’unes quantes sessions construeixen vincles afectius i teixeixen històries comunes que els fan créixer a tots: majors i menuts. I a les mestres, també.

ELS PROCESSOS DE PAU AL MÓN

El 30 de gener se celebra el Dia de la Pau i la classe de segon, des de les àrees de socials i llengua hem fet un projecte cooperatiu per reflexionar sobre els processos de pau que hi ha al món en aquest moment i, per tant, els conflictes bèl·lics que miren d’aturar. Síria, Colòmbia, Xipre, Ucraïna, Moçambic, Filipines han estat els països, sobre els conflictes bèl·lics dels quals cada grup ha investigat. A partir d’ací, calia fer un mural que localitzara on i des de quan hi ha el conflicte armat, i dos textos: un que explicara què passa i quin és el procés de pau; un altre més personal i important: la reflexió del grup sobre el que passa i el que s’hi ha fet.

Tot i que els murals són semblants i tenen punts en comú, n’hi ha també de  diferents, perquè els membres de cada grup també ho són. Ací rau un aspecte ric i interessant dels projectes cooperatius que, a més, permeten els alumnes d’arribar als continguts més conceptuals d’una manera més semblant a com ho fem en la vida corrent, tant personal com professional.

A continuació teniu unes quantes fotos perquè en veieu el procés i el resultat.

LES LLENGÜES DEL MÓN

Al llarg del primer trimestre hem investigat sobre les llengües que es parlen als diferents continents i d'aquesta manera hem comprovat la riquesa lingüística del món, hem aprés a valorar positivament la diversitat lingüística i hem aprés que les llengües més parlades i amb més drets no sempre són les pròpies d’un territori o país. A més, després d'investigar i de treballar la informació que hem trobat sobre les llengües, hem aprés a explicar quina és la situació sociolingüística de cada continent i, per tant, a valorar quin és el futur de les llengúes alm ón i quines polítiques lingüístiques podríem aplicar per aconseguir una normalització lingüística.

Per aconseguir aquests objectius d'aprenentatge hem treballat cooperativament i el producte final que hem elaborat ha estat divers: prezis, presentacions en powerpoint, murals.

Ací teniu mostres d'aquest projecte

1. Amèrica colonitzadora: http://prezi.com/fsry4azyrnbv/?utm_campaign=share&utm_medium=copy

2. Amèrica del sud colonitzada: http://prezi.com/uhxguu8m3rms/?utm_campaign=share&utm_medium=copy
3. Àsia: https://prezi.com/34zeqk82t4x-/llengues-d039asia/#
4. Europa: http://prezi.com/adaszwunjxg0/?utm_campaign=share&utm_medium=copy
5. Nord-Amèrica: https://prezi.com/gxnp4ns9vqtm/edit/#163_45341393
6. Oceania: https://prezi.com/5wzkrla6hacw/llengues-doceania/