El verí de la cobra
Titol: El verí de la cobra
Autor/a: Josep Milló
Editorial: Bromera
Any de la publicació: 2.011
Lloc de publicació: Alzira
Pàgines: 221
Opinió
Sincerament, aquest llibre m'ha agradat prou. No és de les meues lectures preferides, però m'ha agradat moltissim. També hauria de dir que amb aquest llibre he passat moments de tristesa, d'alegria, de por, de tensió i sobretot de molta sorpresa. Si en algun moment començaves a avorrir-te, de seguida llegies alguna cosa que et feia tornar a la història.
Jo pense que la idea de la història en general és molt bona, és original i planteja moltes aventures. D'altra banda, la manera d'escriure de l'autor és molt bona i manté molt bé el misteri de la història en cada moment. No se'ns pot oblidar dir que sap posar-te en la pell dels personatges i fer-te sentir el que ells senten. Una altra qüestió que hem de dir és que diàlegs i narració estan ben repartits i fa que estigues més atent quan canvia de manera d'escriptura
Ha sigut un bon llibre, també perque t'ensenya i d'Egipte, n'aprens coses. A part de tot açó, he de dir que el final no me l'esperava per a res i m'ha sorprés molt. Pràcticament tot m'ha agradat molt, però hi havia moments que es feia una mica pesat i jo perdia el fil de la història. En resum: no ha sigut perfecte però m'ha agradat d'una manera molt especial.
Helena Cholvi Ferrando
Les bruixes d'Arnes
Títol: Les bruixes d’Arnes
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Any d'edició: 2010
Opinió
El conte no té un ritme marcat perquè tu el
pugues triar i adaptar. Té unes descripcions molt bones, i ho enllaça tot a la
perfecció. Té diàlegs; de fet, els suficients perquè siga agradable llegir-lo.
Pense que el conte
és fantàstic, ja no pel missatge de superació, d'esforç i d'amor al teu passat, sinó també per com està
escrit, per la manera que et transporta a cadascun dels paisatges, el fet
d’aconseguir que et quedes amb ganes de més i com et transmet els fets. És impressionant.
He patit com si formara jo part de la mateixa història, com si les penes dels personatges foren les meues. M’ha
mantingut en tensió en els moments que ha fet falta i m’ha deixat respirar quan el
llibre o el moment ho demanava.
També pense que aquest llibre s’ha de saber
llegir-lo i enfocar-lo per viure el que he viscut jo. Per això el recomane, però
si en llegir la contraportada dubtes si endinsar-te o no en aquesta
apassionant història, millor que no l’encetes.
Una dada final: quan vaig acabar
aquest llibre, el primer que vaig pensar va ser donar-lo a llegir a la meua iaia Chelo.
Jordi Ferrer i Pardo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada