Projectes 1r

FEM-NOS EXPERTS: TEXTOS EXPOSITIUS, EXPOSICIONS ORALS I PRESENTACIONS DIGITALS

Durant el segon trimestre i el tercer trimestre hem fet un projecte cooperatiu en grups de dues o tres persones en què els alumnes han investigat sobre diferents aspectes relacionats amb temes del seu interés: les marques, els estereotips, la violència de gènere, el cinema, els jocs olímpics , les noves tecnologies, les consoles, l'edició de fotografia i cinema, Sevilla, el bulling. 

Com que havien d'exposar als companys els seus treballs, vam treballar primerament en grup gran els textos expositius i com fer una bona presentació en powerpoint o prezi que fóra realment un suport audiovisual per a l'exposició -per a la qual prèviament havien preparat un text i un guió.


Hem aconseguit tenir una visió global i generalitzada dels diferents temes dels quals s'han fet les exposicions. Un dels aspectes més interessants del projecte és que la tria del tema és lliure i l'índex, el definim conjuntament mestra i alumnes, però el paper de la mestra és de guiatge, no d'imposició. A partir d'allò que volem saber, investiguem i construïm el contingut amb uns punts en comú tots els grups, però amb un resultat diferent, quant a l'aprofundiment en la recerca i selecció de la informació, com pel que fa al producte final i l'exposició oral.

Tant el procés com els textos expositius fets -escrits i orals- han estat força interessants, i també les exposicions i els suports audiovisuals elaborats.

AMICS LECTORS: L’ACTIVITAT ACABA; LA LECTURA I L’AMISTAT, NO

Divendres 5 de maig vam fer la sessió de tancament dels “Amics lectors”. Fa unes grapadet de setmanes us informàvem que encetàvem aquest camí d’aprenentatge i d’amistat que té com a objectiu inicial potenciar l’hàbit lector en els menuts. També us dèiem que aquestes trobades de mitja horeta van molt més enllà.

Des de bon començament les mestres n’hem estat ben pagades, perquè la implicació, la responsabilitat, la puntualitat, les ganes d’ajudar i d’ensenyar per part dels majors, i d’establir un vincle afectiu han estat excel·lents.

De primeres, pensàvem reunir-nos a la biblioteca per fer-ne el comiat: missió impossible. Enguany ja sabeu que també primer de primària hi ha participat, amb la qual cosa n’érem un bon grapat. Vam anar al pavelló i, com que hi havia les cadires col·locades amb motiu de l’assaig del dia anterior, vam aprofitar l’avinentesa. Escolteu, les mestres novament impressionades: hauríeu d’haver vist com lluïen tants alumnes allà asseguts (a les cadires o al terra, majors i menuts junts).

Nosaltres vam fer-ne la valoració i només tenim que coses positives a dir, com heu pogut llegir més amunt. Els alumnes, grans i menuts, també isqueren davant de la resta a parlar, i això fou una novetat que sovint ens planteja qualsevol activitat: com que el lloc no estava previst, aquestes petites “exposicions orals” davant de tanta gent, tampoc! I anà d’allò més bé, perquè era evident que tots n’estaven satisfets: tots n’han aprés i gaudit, i s’han sorprès positivament perquè els menuts també han ensenyat els majors, i aquests han posat en marxa recursos nous i a la millor no gaire habituals en el seu dia a dia.

Espais com aquest que possibiliten generar vincles i contextos d’aprenentatge diferents dels de l’aula, on conviuen xiquets d’edats tan diverses i que evidencien que els adolescents també saben passar del jo al nosaltres són un luxe i un objectiu pedagògic fonamental.

ELS AMICS LECTORS: EL GUST PER LA LECTURA I L'AMISTAT

“Mestra, quan comencem els “amics lectors?” Aquesta és una de les preguntes que els xiquets i les xiquetes de 2n de primària fan a començament de curs. Llavors, la mestra Marisa els explica que aquesta activitat l’encetaran després de Nadal. Al gener, el dia que reprenem les classes, pregunten novament: “mestra, avui ja comencem els amics lectors, veritat?” Marisa els ha de dir que una miqueta més endavant.

Finalment, hem començat i la novetat d’enguany és que també els alumnes de 1r de primària tenen un amic lector. Açò ha estat possible per la gran participació dels alumnes de 1r i 2n d’ESO. I les mestres, Creu, Marisa i Empar n’estem contentes de debò, perquè aquesta activitat interetapa, voluntària, que ocupa mitja hora del pati llarg del migdia, ajuda els menuts que milloren la seua competència lectora i que els majors que fan de mestres desenvolupen la competència comunicativa, interpersonal i, sovint, descobrisquen vocacions.

Al remat, i això a les mestres ens satisfa, aquests amics de llibres i de pati, de paraules i d’imatges, ho són també al marge de les lectures; perquè al llarg d’unes quantes sessions construeixen vincles afectius i teixeixen històries comunes que els fan créixer a tots: majors i menuts. I a les mestres, també.

  

PROJECTE DIA DE LA PAU

Al llarg de la setmana prèvia al Dia de la Pau, el grup de primer ha  treballat a partir del visionat de dos documentals i la reflexió corresponent, per grups cooperatius. Hem vist Binta i la gran idea i Somos anormales en la classe de socials i hem treballat també en la classe de llengua, per fer textos expositius i d’opinió a partir del que hem aprés. Amb la mestra Àfrica hem fet una mica de reflexió al voltant de les idees i els conceptes que plantegen tots dos curtmetratges i ens ha plantejat el treball a fer: cada grup ha de decidir com fa un mural que reflectisca, d’una banda, allò de que parlen els vídeos, però des del punt de vista d’allò que el grup ha aprés i vol ressaltar. També haurà d’haver-hi imatges, perquè aquells qui vegen els murals, puguen entendre millor allò que s’hi explica. I allò més important, les paraules que mostren la reflexió: frases curtes, textos més llargs... El producte ha estat divers, perquè allò coincident és el suport, però el contingut és personal de cada grup. El procés, com sempre, ben important, perquè suposa la posada en comú d’allò que ens enduguem i la presa d’acords per plasmar-ho. 

Vegeu alguns dels murals.

Durant el primer trimestre hem fet dos petits projectes: un sobre la comunicació i l'altre sobre les llengües del món. El primer projecte consistia a construir una situació comunicativa en què posàrem en pràctica allò que vam aprendre sobre el sistema de comunicació. Vam fer el treball en grups cooperatiu i, en general, vam funcionar bé. Com sempre, cal millorar aspectes com la responsabilitat de tots els membres de l'equip i la presa de decisions. Fruit d'aquest treball vam preparar diferents dramatitzacions de les situacions comunicatives que vam crear, per a les quals vam prendre decisions sobre el missatge que volíem construir, els emissors, els receptors, els codis, el canal i el context.

Ací teniu algunes fotografies del procés.

     En el segon projecte hem hagut d'investigar per grups cooperatius sobre les llengües que es parlen en els diferents continents. Després de tenir clar què podíem aprendre amb aquest treball (la riquesa lingüística del món, el concepte de "família lingüística", estudiar a trets generals la situació sociolingüística de cada continent i valorar-la), vam investigar a partir de les següents qüestions: què és una família lingüística? quines llengües es parlen a cada continent? a quines famílies lingüístiques pertanyen? es parlen diverses llengües en alguns països? com es troben? hi ha llengües que es parlen en altres països o altres continents?

     Després de respondre a aquestes preguntes, vam redactar un text argumentatiu per explicar tota aquesta informació, amb les nostres valoracions i conclusions. Aci en teniu un exemple.

     Les llengües d'Europa

El nostre objectiu és que aprengueu tot el que nosaltres hem aprés i ens hem esforçat per a simplificar-ho al màxim i que siga més bona la informació. Parlarem sobre les llengües del nostre continent, Europa. 

                             

Les   llengües d'Europa són els idiomes que es parla diàriament al continent. L'estudi d'aquestes llengües, el seu desenvolupament durant la història i altres aspectes fan en conjunt un camp de coneixement anomenat euro-lingüística.

La gran majoria de les llengües europees tenen un origen en comú, ja que formen part de la família de llengües indoeuropees. Les llengües et defineixen personalment, però també formen part de comunitats de parlants. Poden servir de pont entre les persones i obrir la porta a altres països i cultures, amb la qual cosa faciliten que s’entenguen millor.

El continent europeu té avui dia 500 milions de ciutadans, 28 estats membres, tres alfabets diferents i 24 llengües oficials. Tot i que s’hi ha moltes més llengües, les oficials són aquestes:

anglès · alemany · castellà · croat · danès · eslovac · eslovè · estonià · finès · francès · grec · hongarès · italià · letó · lituà · maltès · neerlandès · polonès · portuguès · suec · txec · búlgar · gaèlic irlandès · romanès.

A  Europa hi ha molta diversitat lingüística. A la següent imatge, cada color representat un idioma.

Les llengües europees autòctones encara parlades en l'actualitat pertanyen a vuit famílies lingüístiques diferents. Les dues principals famílies són les llengües indoeuropees i les llengües uralianes, seguides de les tres famílies de llengües caucàsiques i, a molta més distància, la resta. Aquests són els grups de Europa:

-Grup germànic: Anglès, alemany, neerlandès, suec, danès, noruec, frisó, islandès,           feroès. 

-Grup eslau: Rus, polonès, ucraïnès, serbocroat, txec, bielorús, búlgar, eslovac, eslovè, macedònic, sòrab i caixubi

-Grup cèltic: Bretó, gaèlic irlandès, gaèlic escocès

Les llengües més parlades i amb més drets no sempre són les pròpies d’un territori o país. En el cas d’Europa hi ha moltes llengües distribuïdes per altres continents, en els quals en consideren més importats que les originals.

Les llengües més parlades a Europa són l’alemany, el francés, l'anglés, l'espanyol, el rus, l'italià, el polac, el romanés, el serbi i el turc. Com ja hem dit, a la unió Europea es parlen 24 llengües oficials, però se'n parlen d'altres que no gaudeixen d'aquesta qualificació.

Les anomenades llengües “petites” dins de l´Europa dels 25 acostumen a tenir un total de parlants que no supera els mig milió de persones que les parlen. Per sort, la nostra llengua catalana és parlada per més de sis milions de persones i, per tant, no és una llengua petita però no oficial.