La Planta Mil
Aquest edifici és una societat en si mateixa on les plantes superiors substitueixen famílies de classe alta i les plantes inferiors, les classes baixes.
Per a mi aquest llibre és un clàssic que haurien de llegir els adolescents, ja que ens fa passar per situacions de rebuig social, de terror emocional, consolar-se en les drogues o en la beguda per no saber solucionar els problemes. O viure tota una vida amenaçat perquè una altra persona que no estiga satisfeta ambla seua vida, i estiga frustrada, faça sortir a la llum els teus majors secrets.
Un altre fet que m’ha encantat del llibre és com trenca els prototips, com per exemple Atlas i Avery, dos germans, (Atlas adoptat) que es volen però ho han d’ocultar perquè en la societat d’avui en dia no està ben vist que dos germans es vulguen com a parella, o també l’actitud de menyspreu que tenen els altejats per la societat baixa, cosa que passa avui en dia.
A banda, el que m’ha fet estar enganxada al llibre, és la fluïdesa amb què expliquen els fets i el tipus d’històries, amb les quals algunes em sent identificada.
Aitana Sena
Brúixoles que busquen somriures perduts
Aquest últim trimestre que m’he llegit un llibre s’anomena
Brúixoles que busquen somriures perduts.
L’autor és Albert Espinosa. El llibre està dividit en 19 capítols i consta de
236 pàgines.
El llibre tracta de la vida d’un xic jove, la mare del
qual mor i no es portava molt bé amb el seu pare després que als 8 anys li
regalés un llibre amb una dedicatòria de l’àvia que primer l’àvia havia regalat
al seu pare quan ell tenia 8 anys.
El dia que la mare va morir va dir al seu fill que
cuidara del seu pare i encara que no era el que més li agradava fer, ho va
prometre a la seua mare i estava disposat a complir amb la seua paraula, així
que va haver de tornar al lloc on s’havia criat per cuidar el seu pare.
Un dia va arribar a la seua casa i sonà el telèfon: era
de l’hospital i li comunicaven que la seua dona estava en estat greu. Quan
després tornà a cridar ell, contestà la seua dona i la dona li digué: ‘Ho
sent’. De sobte va escoltar una veu estranya: era una infermera i li deia que
la seua dona havia mort. En aquell moment ell va pensar en les seues filles,
pensava que havien tingut les tres un accident.
Després de tot el dolor que li portà la mort de la seua
mare i després la seua dona, la seua vida va canviar moltíssim, era ell el que
devia d’ocupar-se de les seues filles però no podia, ja que el seu treball li
ho impedia i va decidir deixar-les a la dona del seu germà.
Uns dies després li comunicaren que el seu pare tenia
càncer i Pàrkinson, i la seua vida tornà a canviar per complet. Va decidir que
el més important en aquell moment era cuidar-se ell mateix i complir els seus
somnis per a sentir-se millor persona.
Una de les coses que el pare els havia demanat al seus
quatre fills era que acabaren de fer la pel·lícula que tenia en ment i amb l’ajuda
dels quatre ho van aconseguir.
Un temps després el seu pare va morir, però Ekaitz no se sentia
malament, perquè havia pogut acomplir tot el que li havia promès a la seua
mare.
Aquest llibre m’ha fet reflexionar sobre el tema de les
relacions amb els pares i he arribat a la conclusió que les segones oportunitats
se les mereix tot el món i m’he adonat que he de disfrutar de tot el que tinc
perquè pot ser que demà haja canviat tot.
Mariona Juan Castelló
Aquesta novel·la d'Ashley Rayer té 378 pàgines i ha estat publicada per l’editorial Cross
Books.
Remember ens conta la història de Levi, un xic que ha
sofrit molt després de morir la seua nòvia en un tràgic accident. Levi no
parla, no mostra afecte i té atacs de pànic. Aleshores la seua mare pensa que
li vindria bé un viatge per canviar d’aires i tornar a veure la vida com abans.
Levi no està massa content quan arribà a Mine, on viu el
seu pare. No li agrada gens, però passen els dies i Levi s’adona que pot tornar
a ser feliç.
Un dia troba una xica que es pareix tant a la seua antiga
nòvia que li fa mal mirar-la. Una relació que comença amb odi per part de Levi passen
els dies i canvia a amistat, i quan Levi vol adonar-se està tan enamorat que
per ella podria fer qualsevol cosa, inclús tornar a ser feliç.
Quant als personatges, crec que els millors per descriure
són Levi I Delilah.
Levi al principi de la novel·la no em queia precisament bé,
pensava seria el típic personatge masculí ros, amb els ulls blaus i amb un passat que no paga la pena contar.
Però mentre transcorria la novel·la, em vaig adonar que no, que el físic
encaixava, però l’actitud no.
En aquesta novel·la he pogut veure con un xic trencat per
dins es va contruint a poquet a poquet.
I un altre personatge que m’encanta és Delilah, de la
qual Levi s’enamora. És la xica més feliç que he pogut apreciar en totes les
novel·les que he llegit.
M’encanta la seua actitud, la seua forma d’enfrontar-se
als problemes i la manera de parlar a Levi. És la xica que més m’ha agradat
llegir, per això crec que no mereix ni la meitat que li passa al llibre.
Aquest llibre m’ha agradat tant que automàticament s’ha
convertit en el meu preferit. L’escriptora et pot fer feliç en una pàgina i en
l’altra et pot trencar el cor. Per això crec que aquest llibre mereix una bona
valoració. Quan el llegia, cada paraula, cada acció dels personatges… em
pareixa millor que l’anterior per la manera com l’autora descriu els
personatges, les seues emocions… I una altra cosa que em sobta de mi mateixa és
que mai no havia sentit tant de dolor i de felicitat amb un llibre.
Paula Escobar Carmona
Ací comença tot és un llibre
creat per Jennyer Niven amb 509 pàgines i fet gràcies a l’editorial Cross Books.
Abby és una xica amb sobrepès. En morir sa mare va caure
en una gran depressió i va estar tres anys molt malament, però ara en té 16 i
ha canviat: encara té una mica de sobrepés, però això ella ja ho ha superat. En
canvi, els seus companys de classe no. Abby pensa que serà passatger, que no
tardaran a desparéixer les males bromes. Però no: tot canvia quan Jack, un xic
de la seua classe, fa una cosa a Abby per la qual torna a estar malament i amb
depressió.
Però una nit, Abby es va despertar per Jack, que s’havia
colat per la finestra, quan Jack començà
a contar-li perquè li va fer eixa broma tan dolenta.
Tot comença ací, amb una amistat que a poc a poc
resultarà que estanl l’un per l’altre.
Ara parlaré dels personatges. I començarçe per Abby, per
a ella no tinc paraules. La podria definir amb una: valenta. Sí, valenta: Abby
és la persona més valenta que he tingut el plaer de llegir. És una persona amb
força, feliç ( a pesar de les circumstàncies) i més de mil adjectius positius.
A mi Abby m’ha ajudat a respectar més les persones ( més
del que ja feia), però crec que si tots llegírem aquest personatge, ens
quedaríem sense paraules, que és el que m’ha passat a mi, esta xica té tanta
força escrita com a persona que, si tot el món ho llegira, entendria la vida
d’altra manera.
I el pare és un personatge fonamental. El pare d’Abby és
una persona meravellosa, és una persona que ha sofert molt, però ha aprés a
viure amb això i no deixarà que la seua filla no ho faça. Veure a través de la
novel·la com lluita contra el dolor mà a mà amb Abby a fet que valore les coses
de manera totalment diferent.
Aquest llibre tracta sobre el bullyng i sobre l’amor a un mateix .
Jo mai no he llegit sobre aquests temes, perquè crec que
no hi hauria d’haver-hi que llibres perquè no faces bullyng, un mateix s’hauria
d’adonar que pot fer mal a gent, i no ha de ser físic, perquè un no s’adona del
mal que causa per culpa de bromes de mal gust, per accions o qualsevol paraula
que farà mal.
Doncs aquest llibre t’ho conta
des de les dues perspectives i les dues són dures de llegir.
Aquest llibre ho explica tan bé
que tot el món hauria de llegir-lo, i pensar sobre el que és veritat: existeix
el bullyng i cal exterminar-lo ja. Tots som iguals, ni un és més lleig ni
l’altre és més guapo, ni un és més gros ni l’altre és més flac, perquè tots som
iguals, siga quin siga el teu color de pell, el teu pes, el teu sexe… I si no
ho entens, canvia tu , perquè el que falles ets tu.
Paula Escobar Carmona
El gos que corria cap a un estel
Aquesta novel·la de l'escriptor suec Henning Mankell fou publicada per l'editorial Estrella
Polar a Barcelona, el 2005 i té 139 pàgines.
El llibre parla d'en Joel, un xiquet de 12 anys que
viu amb el seu pare a Suècia. Ell vol que acabe l’hivern prompte i que
arribe la primavera…
Mentre passa el fred i fosc hivern, en Joel busca el gos solitari que corria cap a un estel i té moltes preguntes:
per què viu només amb el seu pare en un poble al nord de Suècia? No podrien
viure al costat del mar? Per què fa anys la seua mare els va abandonar? Per què
les persones són com són?
El gos que corria cap a un
estel és un llibre que em van recomanar abans de llegir-me’l. M'ha
agradat molt, encara que de vegades ha sigut un poc pesat. Està escrit d'una manera que no havia
llegit sovint, com un diàleg interior en tercera persona.
El contingut del llibre està molt bé, malgrat que pense que algunes parts m'han agradat més que altres.
És una novel·la d'aventura i la
recomane a qualsevol persona a qui agrade tenir secrets o a qui agraden les
aventures.
Hi ha hagut parts del llibre tristes,
altres d’amor i altres divertides, però totes m’han agradat, (tot i que, com ja he dit, algunes
més que altres).
Pense que conta una història que et fa
reflexionar sobre la vida d'en Joel i de vegades la teua.
És un llibre que recomane a tot el món
i que pense que us agradarà tant com a mi.
Lucia Pérez Sánchez
El llibre que jo m’he llegit
aquest trimestre és Charlie i la fàbrica de xocolata. L'autor és Roald
Dahl i ha sigut editat per Alfaguara Juvenil. Té 176 pàgines i l’any d’edició
fou al 2002.
Tracta d’un nen pobre que viu
en una casa feta pols amb els seus quatre iaios i els seus pares. Es diu
Charlie i sempre ha somniat d’anar a la Fàbrica de Xocolata del senyor Willy
Wonka.
Un dia veu que sortegen cinc tiquets
daurats per anar a la fàbrica de xocolata a vore-la, Primer li toca a un xiquet
grosset amb diners i en menja molt de xocolate al dia i li toca. Després a una
xiqueta que només vol el tiquet. Més tard a una xiqueta que només vol guanyar i
és molt competitiva. Al quart li toca a un xiquet agressiu i que juga molt a
videojocs; i per últim i inesperadament li toca a Charlie! Ho diu a casa i
decideixen anar-hi Charlie i el seu iaio (que fa temps va treballar a la
fàbrica) per vore-la.
Una vegada totes les famílies
eren a la fàbrica, Willy Wonka diuque algú guanyarà un premi al final de la
visita. Passen per llocs molt agradables i deliciosos on tot és menjable i no
paren de menjar. Apoc a poc es van eliminant els xiquets per avariciosos i
voler aconseguir més del que tenen i no anar amb el grup. Finalment només
queden Charlie i el seu iaio amb el senyor Willy Wonka, que els diu que el
premi és que els regalar la seua fantàstica fàbrica de xocolata per ser els que
menys avariciosos de tots. Ells no s’ho creien, però ho accepten i es queden
amb ella.
Entre personatges destaquem a
Charlie, un nen que no és gens avariciós, que es conforma amb el que té i que
viu amb poc,perquè ell és pobre.
També destaque la nena rica,
que és tot el contrari a Charlie, és a dir que vol tot malgrat que ho té.
Evidentment està massa consentida.
També destaque el xiquet
agressiu, ja que és agressi per culpa dels videojocs i tot el món ha de tindre
cert control per algunes coses i eixe xiquet no en té, de control.
El llibre m’ha agradat molt
més que la pel·lícula perquè el llibre té contingut i perquè t’ensenya que es
pot viure amb poc, que no sempre cal ser avariciós. T’ensenya a guanyar-te les
coses tu soletes i que no tots els superherois duen capa. El recomane per eixes
raons.
Jorge Soria Mayen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada